El famós concert, de més de 4 hores de duració, que Beethoven va dirigir el 22 de desembre de 1808 a Viena, es va obrir amb l’estrena de la seva Sisena Simfonia ‘Pastoral‘. A més a més, el concert va incloure l’estrena de la Simfonia núm. 5, el Quart Concert per a piano i la Fantasia coral.
La Sisena simfonia de Beethoven, però, havia cristal·litzat uns mesos abans, a la petita vila de Heiligenstadt. La història d’artistes corrent cap als turons escapant de l’estrès de la vida de la ciutat, per refer cos i esperit, s’ha convertit en un tòpic fins al punt d’esdevenir tot un clixé. Clixé perquè és cert; les passejades que Beethoven va fer en aquest indret allunyat de Viena, no només el van ajudar a acabar la simfonia sinó que van proporcionar-li elements descriptius i emotius per a la mateixa obra.
L’estil de la simfonia connecta amb la tradició pastoral, caracteritzada per la imitació dels sons de la natura i l’evocació i lloança de l’esperit i la felicitat de la vida al camp. Un motiu artístic que Horaci va fixar per la posteritat en el famós poema que comença dient ‘Beatus Ille…’ –feliços aquells…-.