Les representacións de Turandot al Palau de la Música van esdevenir unes d’aquelles fites que només són possibles quan es conjuguen ambició, compromís i una gran complicitat amb el públic. En el centenari de l’estrena de l’òpera a La Scala de Milà, la Franz Schubert Filharmonia s’hi ha volgut sumar amb una proposta pròpia, convertint-se en l’única orquestra simfònica del món que ha commemorat aquesta efemèride en un format d’aquestes dimensions.
El mestre Tomàs Grau, va oferir una lectura clara i narrativa de la partitura de Puccini, amb una especial cura en l’equilibri entre seccions, cors i solistes i un refinament en les textures i colors que l'orquestra va sostenir amb solidesa.
Al capdavant del repartiment, Lianna Haroutounian va construir una Turandot poderosa i matisada, capaç de combinar força i sensibilitat. Xavier Moreno va defensar amb fermesa el paper de Calaf, culminant amb un Nessun dorma de gran solvència. Carolina López Moreno va donar vida a una Liù delicada i expressiva, mentre que David Cervera va aportar humanitat i fragilitat a Timur. Els ministres —Carles Pachon (Ping), Andrés Moreno (Pang) i Marc Sala (Pong)— van brillar per la seva complicitat i equilibri, i la presència destacada del gran Raúl Giménez com a Altoum, va completar un repartiment de luxe.
L'Orfeó Català i el Cor Infantil de l’Orfeó Català van arrodonir l'impacte musical amb unes prestacions vocals sòlides i emotives.
La posada en escena de Jordi Gastó, intel·ligent i elegant, va adaptar-se a l’espai del Palau amb naturalitat, en una proposta centrada en el conflicte humà i essencial del drama.
Portar Turandot al Palau, davant de prop de 4.000 persones, ha estat un repte compartit que quedarà marcat al nostre cor.
En nom de la Franz Schubert Filharmonia, gràcies per ser-hi i fer-lo possible.















