El passat diumenge vam compartir una d’aquelles tardes en què la música ens acompanya més enllà de l’última nota. Un Palau de la Música amb les entrades exhaurides va posar el marc ideal a una vetllada especialment emocionant. Gràcies per haver-nos-hi acompanyat.
La Serenata per a cordes de Dvořák va obrir el concert des de la llum, amb aquella combinació de calidesa, lirisme i transparència pròpia del compositor bohemi. I, després, Mozart. El Rèquiem és una obra de contrastos: foscor i esperança, força i fragilitat, grans esclats corals i moments d’una intimitat gairebé suspesa.
Aquests contrastos van prendre forma a través d’una orquestra atenta al detall, un Cor Madrigal compacte i expressiu i un quartet solista —Irene Mas, Tànit Bono, Roger Padullés i Josep-Ramon Olivé— que va donar veu a la dimensió més humana de la partitura. La direcció de Guillermo García Calvo va mantenir viu el fil de la música, amb una lectura precisa, sense efectismes supèrflus i sensibilitat.
Gràcies per ser-hi. La temporada tot just acaba de començar!
















Fotos per Martí E. Berenguer