W.A. Mozart: Divertimento per a corda en Re major KV 136
J. Haydn: Concert per a violoncel en Re major
R. Vaughan-Williams: Fantasia sobre un tema de Thomas Tallis
R. Wagner: Idil·li de Siegfried
Steven Isserlis, violoncel
Orquestra Simfònica Camera Musicae
Tomàs Grau, director
Per al món germànic, Mozart era la prova que els francesos no tenien cap mena de sensibilitat artística atès que no havien sabut reconèixer el seu geni i l’havien acollit bastant malament l’any 1778. El mateix Mozart havia assenyalat: «Són molt a prop de la grolleria i horriblement orgullosos!»
Haydn va ser un dels pocs compositors que no es va veure afectat per les disputes nacionalistes. En el seu temps, la música de Haydn havia estat adoptada per tot Europa. El seu Concert en Re major era un dels pilars del repertori de Casals.
Vaughan Williams tenia 41 anys el 1914, però va insistir a incorporar-se a l’exèrcit com a portalliteres. La seva magnífica Fantasia sobre un tema de Tallis està construïda a partir d’un salm que retreu als reis i prínceps la inutilitat de la guerra.
Una onada de passió wagneriana havia envaït el món a la fi del segle XIX, però amb la guerra Wagner va esdevenir el símbol de l’imperialisme i l’esperit alemanys i la seva música va ser desterrada de molts països. Tanmateix, hi ha res més pacífic que l’Idil·li de Siegfried, una obra que agradava tant a Casals?
