El Triple concert per a piano, violí, violoncel i orquestra de Beethoven ocupa un lloc únic en la producció del compositor, així com a la resta de la història de la música. Fins llavors, cap compositor havia escrit mai un concert per a tres solistes.
El repte més gran de Beethoven amb aquesta obra era el d'aconseguir l'equilibri perfecte entre els tres solistes i l'orquestra. Hi havia el risc que el piano, en ser l'instrument més gran, dominés el conjunt, i el violoncel, en ser el més greu, patís el risc de no ser escoltat.
Beethoven troba la solució oferint al piano la part més delicada i concedint al violoncel el paper protagonista utilitzant el seu poderós registre superior i introduint nous temes musicals juntament amb el violí.
El resultat és un concert que combina les subtils textures melòdiques de la música de cambra i tota la força orquestral del gran concert simfònic. Una obra incomparable que exigeix un trio solista virtuós, compenetrat i generós en el diàleg mutu i amb l'orquestra.