Mendelssohn havia promès al seu amic violinista Ferdinand David que li escriuria un concert. Va trigar sis anys a complir la paraula donada, però l’espera valgué la pena. Considerat ‘el més clàssic de tots els romàntics’, Mendelssohn inclogué en aquest concert algunes novetats que compositors posteriors van prendre com a exemple: és el violí i no l’orquestra qui introdueix el tema inicial del primer moviment, la cadenza no es troba al final sinó abans de la reexposició i, a més, el solista també exerceix d’acompanyant de l’orquestra en moltes ocasions.