El sentiment d’Antoni Batista per la Franz Schubert Filharmonia

LA FRANZ SCHUBERT FILHARMONIA SEGONS ANTONI BATISTA

El llegendari periodista, doctor en ciències de la comunicació i músic, Antoni Batista, va expressar el seu sentiment per a la nostra orquestra el dia que vam presentar la Temporada 2022-23. Les seves sàvies paraules ens van arribar al cor i us les hem volgut traslladar per a què pugueu conèixer la seva visió del nostre projecte més enllà del repertori i els solistes.

ACOSTAR LA MÚSICA A TOTS ELS INDRETS

La Franz Schubert Filharmonia ha esdevingut una veritable orquestra nacional, amb temporades estables i concerts habituals al Palau de la Música, el Teatre Tarragona, l’Auditori Enric Granados de Lleida, el Teatre-Auditori de Sant Cugat, el Teatre Fortuny de Reus o la Factoria Cultural de Terrassa, entre d’altres.

Es recupera aquella voluntat itinerant d’acostar la música a diferents indrets que va alenar l’Orquestra Pau Casals, veritable referent d’aquella manera progressista d’entendre la difusió de la música, també present en la concepció dels programes, necessàriament variats, ni tancats a allò que es toca més, ni a les innovacions i les estrenes, especialment de compositors nostres.

L’EMPREMTA DEL MESTRE TOMÀS GRAU

Com en l’Orquestra Pau Casals, també en el nostre cas la formació simfònica va lligada intrínsecament al seu director, el mestre Tomàs Grau, que en els quinze anys ja d’interacció creativa, ha aportat la seva empremta i el seu impromptu – no debades són Schubert! – en la conducció. Format a l’ESMUC, el mestre Grau s’insereix amb ple dret a l’Escola de Direcció de Barcelona que s’inspira en Toldrà i s’expandeix a través d’Antoni Ros Marbà, mestre de mestres, entre els quals Salvador Mas i Edmon Colomer, tots tres convidats habitualment al podi de la FSF.

El mestre Grau incorpora el concepte social de directors d’última generació –paradigma Dudamel—que tenen l’autoritat que tenen pel que saben i l’exerceixen al faristol, però no per això deixen de ser un músic entre músics, un primus inter pares. El director és mestre i és col·lega, i sap saber estar a tots dos llocs, com dirigir amb peça llarga o amb americana, en funció del que cal en cada moment, en cada situació i en cada tempo.

UN SO PROPI I MOLT TREBALLAT

Procura, en fi, dirigir amb el guió après, sabent-se la partitura, per així poder treure-li millor allò que no hi és escrit – allò que segons Mahler era el més important –, fent els seus monòlegs sense estar pendent de l’apuntador i els diàlegs mirant a la cara els músics. Amb pols que dona seguretat al batre, i l’expressió gestual i de la ma esquerra que per fortuna és el llegat que es conserva de la direcció quironímica. I, per suposat, sense els excessos de la gimnàstica, tant sovint inversament proporcionals a la música.

En aquesta interacció permanent entre mestre i seccions, la FSF ha aconseguit assolir aquella fita màxima de ser una orquestra que te un so, no una orquestra que sona. Un so propi, molt treballat, que es basa en la bona corda, vellutada per la fusta, exhalant els harmònics des de les profunditats, sempre ben afinada, que la fa centreeuropea, i el vent meridional de la tradició de les bandes que la fa mediterrània. En un punt ponderal de poètica entre Toscanini i Furtwängler perquè, aquí també, in medio veritas. I pesa Celibidache, que els ha arribat per la vida directa de dos dels seus deixebles, els mestres Jordi Mora i Antoni Ros Marbà. Els directors i solistes convidats contribueixen enormement a mantenir aquest equilibri.

UNA ORQUESTRA PER PROJECTAR-SE A FUTUR

La Franz Schubert Filharmonia va néixer amb el nihil obstat del doctor Jordi Roch, que considerem amb tota justícia l’ambaixador de Schubert al nostre país, i honora aquella seva voluntat de fer música domèstica quan era possible i en tot cas, de fer-la sentir com a casa quan el recinte creixia a mesura que les audiències es democratitzaven, sortien de l’aristocràcia, superaven la burgesia i esdevenia assequible a grans poblacions.

Una orquestra per projectar-se a futur amb la nostra personalitat simfònica i la seva aportació pròpia.