Des de 1782 fins a 1785, Mozart va organitzar unes vetllades musicals en les quals realitzava interpretacions com a solista presentant tres o quatre concerts per a piano en cada estació de l’any. Aquestes obres es van fer molt populars i s’han convertit en peces essencials del repertori.
Un d’aquests concerts és el núm. 21 en Do major, K 467. Mozart va demostrar un cop més la seva genialitat, ja que el va completar a finals de l’hivern del 1785 i l’endemà mateix ja el va estrenar al Teatre de la Cort Imperial de Viena.
Interior del Teatre de la Cort a Viena, on Mozart va estrenar el seu concert per a piano núm. 21
L’any 1829, Fèlix Mendelssohn, recollint l’esperit romàntic de l’època, va fer una sèrie de viatges i estades arreu d’Europa, el que es coneixia com el Grand Tour (Anglaterra, Escòcia, Itàlia i París), que van ser la inspiració d’algunes de les seves obres, com la Simfonia núm. 4 ‘Italiana’.
En el seu viatge per Itàlia, Mendelssohn va visitar Roma i Nàpols. Les runes dels grans edificis clàssics i danses com la tarantel·la napolitana van causar gran impacte en el jove compositor alemany i el van inspirar a escriure una de les simfonies més alegres, brillants i evocadores que s’han escrit mai.
Vistes del Coliseu i l’Arc de Constantí (1747); Giovanni Paolo Panini (1692-1765)
DATES DE CONCERT