La setmana passada vam viure unes grans nits a la nostra Temporada en l’homenatge que vam retre a la pianista Alícia de Larrocha, l’any del centenari del seu naixement.
La pianista Alba Ventura (alumna predilecta d’Alícia de Larrocha), va fer una versió del Concert núm. 20 de Mozart plena de matisos i bon gust. Amb absoluta naturalitat, Ventura, va interpretar els temes amb claredat cristal·lina, donant a cada frase l’accent adequat i fluid. Les cadences van ser transmeses amb l’aire fresc que es respira quan ens apropem a l’ànima de Mozart.
A la segona part, el mestre Tomàs Grau i la Franz Schubert Filharmonia, van interpretar la Simfonia núm. 4 de Schumann. Una simfonia on el compositor alemany va introduir innovacions estructurals i formals que anaven un pas més enllà en l’evolució de l’escriptura simfònica precedent. Schumann va compondre la simfonia en un sol traç, en una unitat sense pausa, establint una nova relació dels motius musicals principals. Una espurna de genialitat compositiva, de gran modernitat, que va ser la base per al desenvolupament orquestral de compositors posteriors.
Grau va oferir una interpretació dúctil i enèrgica, regalant un gresol d’emocions que els músics de l’orquestra van interpretar amb passió.
Alba Ventura va interpretar el segúent bis:
Alícia de Larrocha: Ofrena