Un cant a l’amistat

Brahms va passar molts estius a Thun, un pintoresc poble suís envoltat pels Alps. El paisatge i l’atmosfera oferien al compositor l’espai perfecte per crear i reflexionar. Va ser en aquest escenari idíl·lic on, el 1887, Brahms va compondre el seu Doble Concert per a violí, violoncel i orquestra, i el va dedicar al seu vell amic, el violinista Joseph Joachim.

Feia anys que la seva amistat s’havia esberlat arran de la separació de Joachim amb la seva esposa, en la qual Brahms s’havia posicionat al costat d’ella. Aquesta discrepància havia creat una distància dolorosa entre els dos músics.

Brahms va dedicar el concert a Joachim, amb l’esperança de restablir la seva relació. Clara Schumann, amiga íntima de tots dos, va escriure: "Aquest concert és una obra de reconciliació—Joachim i Brahms han tornat a parlar de nou per primer cop en molts anys."

El 18 d’octubre de 1887, el Doble Concert es va estrenar a Colònia, amb Joseph Joachim al violí i Robert Hausmann al violoncel, sota la batuta del mateix Brahms. El Doble Concert mostrava un diàleg entre el violí i el violoncel que, per als qui coneixien la seva història, era el reflex sonor d’una amistat retrobada, un cant a l’amistat veritable.

REPERTORI
J. Brahms: Doble concert per a violí, violoncel i orquestra, op. 102
F. Mendelssohn: Simfonia núm. 3, op. 56 ‘Escocesa’

INTÈRPRETS
Daishin Kashimoto, violí
Alexander Chaushian, violoncel
Franz Schubert Filharmonia
Tomàs Grau, director