Mozart va escriure el seu únic concert per a dos pianos a Salzburg entre 1779-1780 per ser interpretat per ell mateix i la seva germana Anna Maria, més coneguda pel sobrenom familiar de Nannerl.
Cap biografia de Mozart pot deixar de parlar de Nannerl. Una excel·lent pianista, que va acompanyar Mozart i els seus pares en tres gires europees. Unes gires on tothom quedava meravellat de la forma brillant i precisa del seu art al piano.
En el Concert per a dos pianos, Mozart escriu les dues parts solistes amb una dificultat i un protagonisme similars. El mecanisme del piano encara estava evolucionant el 1779, i en aquest concert Mozart va explorar noves possibilitats expressives per al virtuosisme a l’instrument.
Com en tota la música de Mozart, la influència de l’òpera és omnipresent. Els dos pianos de vegades actuen en oposició a l’orquestra, però també treballen en equip, tocant en tàndem, intercanviant o acabant les frases de l’altre, superposant-se i complementant-se. Una filigrana musical, que exigeix la màxima compenetració als pianistes.
Mozart i la seva germana Anna Maria al piano (fragment d’un retrat familiar. ca. 1780)