Mendelssohn i la reina Victòria
MENDELSSOHN A ESCÒCIA
Mendelssohn va ser un gran amant de la Gran Bretanya, un país que el venerava com el més gran geni musical. Els viatges de Mendelssohn a Escòcia van inspirar una de les seves obres més estimades: la Simfonia núm. 3, ‘Escocesa’.
Aquesta simfonia és un homenatge sonor als paisatges escocesos: els penya-segats esculpits pel vent, les valls envoltades de boira i els castells carregats d’història impregnen aquesta simfonia amb una força única. Les cordes evoquen el moviment de les onades contra les costes salvatges, mentre els vents recreen la brisa marina i la boira dels Highlands.
Un dels paissatges escocesos que van enlluernar a Fèlix Mendelssohn.
MENDELSSOHN A BUCKINGHAM PALACE
La més gran admiradora de Mendelssohn era la mateixa reina Victòria que el considerava "el més gran geni musical des de Mozart”.
El 9 de juliol de 1842, la reina va convidar a Mendelssohn al palau de Buckingham, i va deixar per escrit la seva impressió descrivint-lo com “un home delicat, amb un front intel·lectual impressionant… molt modest i senzill”. També va dir que tan ella com el príncep Albert “El veneràvem no només pel seu geni musical, sinó també pel seu esperit pur”.
Cinc anys després, el 1847, Mendelssohn va tornar a la Gran Bretanya per dirigir la Simfonia núm. 3 'Escocesa' davant la reina Victòria i el príncep Albert. El compositor no sabia que aquella seria la darrera visita a la seva estimada Gran Bretanya; Meldelssohn moria poc després a l'edat de 38 anys.
El príncep Albert tocant el piano davant l'atenta mirada de la reina Victòria i Fèlix Mendelssohn.
