BRAHMS: LLIURE PERÒ FELIÇ

L’any 1883, Antonín Dvořák va passar uns dies amb Brahms a Viena. A petició de Dvořák, Brahms va tocar el primer i últim moviment a piano de la seva -encara sense estrenar- Tercera Simfonia. D’aquella trobada, Dvořák va escriure: ‘Dic sense exagerar que aquesta obra supera les seves dues primeres simfonies, […] Quines magnífiques melodies hi ha per al descobriment!’

A més de les belles melodies que Dvořák va assenyalar, la Tercera Simfonia també conté colors orquestrals vibrants, una flexibilitat rítmica mai vista i un missatge musical amagat. Un dels motius principals de la simfonia, es basa en la transposició musical de les inicials d’una frase que Brahms repetia sovint: ‘Frei aber froh’ (Lliure però feliç), FAF, és a dir: Fa-La-Fa. El motiu F-A-F (encara que la segona nota és La bemoll) s’escolta immediatament en l’exclamació dels vents que inicia la simfonia i obre la porta a una de les majors pàgines simfòniques de la història. 

Johannes Brahms. Recreació de l’artista Haidi Karimi