Volodin & Franz Schubert Filh

Repertoire

Performers

Programme notes

Quan Brahms va estrenar aquest concert, l’èxit va ser incontestable i des d’alehores ha estat un dels grans reptes per als pianistes de primer nivell. Es tracta d’una obra extensa, de gran dificultat i estructurada en quatre moviments, amb referències a la música zíngara i moments de gran bellesa. El dia de l’estrena, l’orquestra va suar de valent: Brahms no va escriure una partitura compromesa només per a ell, que en va ser el solista, sinó que va anar repartint passatges de lluïment a diferents instruments —trompa, oboè…— fins arribar al tercer moviment on el violoncel dialoga de tu a tu amb el piano. El concepte simfònic que tenia Brahms de la maquinària orquestral es mostra aquí en tota la seva grandiositat. Txaikovsky, després d’haver-se passat mitja vida fent música bonica, vistosa i alegre, va fer una aposta pel compromís amb si mateix: volia escriure música des de dintre, música que parlés de les seves lluites internes i dels seus neguits. Va plantejar un programa centrat en el destí i es va disposar a escriure la Cinquena. El resultat va ser una obra intensa i brillant, plena de contrastos, amb llums i ombres que ens fan aflorar tota mena d’emocions. Amb la Cinquena, Txaikovsky ens parla directament al cor d’una forma sincera i absolutamemt vigent.