Durant anys, només es coneixia un concert per a violoncel de Haydn, en re major, se sabia que Haydn havia escrit anteriorment un concert per a violoncel en do major, però el concert estava totalment perdut. La informació provenia d’un esborrany de catàleg que el mateix Haydn va començar a escriure, sota el nom de “Llista de totes les composicions que en l’actualitat recordo haver compost des dels divuit anys fins als setanta-tres anys”.
L’any 1961, però, es va descobrir una còpia del concert en molt bon estat amagada al Museu Nacional de Praga. La troballa certificava que la memòria de Haydn a l’hora d’escriure els seus records es conservava intacta.
El concert és un exemple del millor art de Haydn, amb una música alegre, sòlida i segura, escrita amb un sentit meravellós per oferir tots els detalls i matisos musicals que ofereix el violoncel i que exigeix un solista amb gran virtuosisme i expressivitat.