Aquests dies hem viscut unes betllades que ens recorden per què la música en directe és un privilegi. Va ser un gran honor poder compartir el debut de Yulianna Avdeeva amb la Franz Schubert Filharmonia, en uns concerts que van unir emoció, color i una complicitat palpable entre escenari i públic.
Avdeeva va oferir un Chopin ple de densitat poètica, amb un so que combinava fermesa i fragilitat. Una interpretació profunda i honesta, allunyada de qualsevol gest superflu. Sempre en diàleg atent i orgànic amb el mestre Grau i l’orquestra. Des de la Franz Schubert Filharmonia, queda el desig sincer de tornar a compartir escenari amb Yulianna Avdeeva ben aviat.
A la segona part, el mestre Tomàs Grau va abordar Daphnis et Chloé de Ravel amb una mirada gairebé pictòrica, revelant una paleta infinita de colors, textures i llums. Cada transició de l'obra de Ravel semblava respirar, construint una atmosfera envoltant i plena de matisos. El Bolero va tancar la nit amb una celebració inevitable: un ritme obstinat, creixent, que va acabar unint-nos en una mateixa pulsació d’alegria compartida.
Gràcies per ser-hi i per fer possible que la música simfònica continuï sent font de felicitat.
Yulianna Avdeeva va oferir el següent bis:
Chopin: Preludi en re bemoll major, op. 28, núm. 15












Fotos per Martí E. Berenguer