El passat dimarts vam tenir el privilegi de viure una nit molt especial. Compartir música i escenari amb el mestre Christoph Eschenbach, és una de les fites que com a orquestra ens fa sentir un gran orgull.
Eschenbach, ens ha captivat amb la seva saviesa musical i la seva profunda humanitat. A més de ser una de les figures musicals més importants de la seva generació arreu del món, Eschenbach és una baula que ens connecta amb la gran tradició de directors com Karajan (que va impulsar la seva carrera), Bruno Walter o Otto Klemperer.
El concert va començar amb l'estrena mundial del Concert núm. 2 per a flauta de Michael Fine. Una obra de reminiscències deutores de Debussy que va permetre veure la versatilitat del flautista Stathis Karapanos.
Tot seguit, el mateix Karapanos i José Domené, van encisar amb el Concert per a flauta i arpa de Mozart. Una obra de refinades textures i melodies.
A la segona part, el mestre Eschenbach, va abocar sense reserves tot el seu mestratge al podi en equilibri perfecte de confiança i llibertat amb els músics de la Franz Schubert Filharmonia. Així ens va arribar un Beethoven ple de colors i dinàmiques que va aturar el temps i ens va fer vibrar a l'Allegro con brio final.
Moltes gràcies, mestre!
El bis que Stathis Karapano i Jose Antonio Domené van oferir va ser:
Jacques Ibert: Entr'acte

