Diumenge passat vam viure una nit excepcional.
Tots els trets de Maxim Vengerov que hem admirat durant dècades van ser presents en els dos concerts per a violí de Mozart que va interpretar. El seu so ric i concentrat; una tècnica àgil i immaculada; el sentit i propòsit que injecta a totes les notes; i, sobretot, l'impressionant control de l'arc que li permet allargar sorprenentment les frases.
A la segona part, Tomàs Grau va dirigir la Primera Simfonia de Brahms. Grau va oferir la seva característica lectura diàfana, clara i de precisió lírica. Marcant accents de gran bellesa en els atacs de l'oboè, l'èpica dels timbals i trompes, o l'heroïcitat i melangia de les cordes. Aquestes darreres van aportar una claredat total a cada canvi d'estat d'ànim i significat al llarg de tota l'obra: una exquisida calma en el segon moviment, una amable simpatia en el tercer i el viatge cap a la il·luminació espiritual del quart.
Maxim Vengerov va oferir el següent bis:
Bach: Sarabanda de la Partita núm. 2 en re menor, BWV 1004


















Fotos per Martí E. Berenguer