Maig 2022
Repertori
A. VIVALDI: Les quatre estacions
F. SCHUBERT: Simfonia núm. 2, D. 125
Intèrprets
Liza Ferschtman, violí
Franz Schubert Filharmonia
Tomàs Grau, director
Notes al programa
ELS COLORS DE VIVALDI
A la primera part gaudirem de les quatre estacions de Vivaldi, amb la violinista Liza Ferschtman, una de les violinistes més especials del moment i que ens alegra presentar per primer cop al nostre públic. A la segona interpretarem la Simfonia núm. 2 de Schubert, possiblement la més alegre del compositor alemany, d’aires italianitzants i que en mans de Tomàs Grau lluirà amb tots els seus colors.
__________________________________________________________________________________________
L’any 1725 Vivaldi va publicar dotze concerts sota el títol “El difícil equilibri entre l’harmonia i la invenció”. Eren obres en les que plantejava el clàssic dilema entre el respecte a les normes de l’escriptura clàssica i la llibertat creativa. Les quatre primeres peces de l’àlbum van tenir un èxit sense precedents: quatre obres en les que destaca un violí solista i, alhora, es descriuen els diferents moments de les estacions de l’any. No solament van agradar per la frescor i l’encant de les seves melodies i per la imitació musical del vent, la pluja o els ocells, sinó també per l’habilitat que l’autor va demostrar a l’hora de combinar efectes de tot tipus (pizzicatos, glissandos, tremolos…) que ens obliguen com a públic a estar permanentment enganxats a l’escolta.
Tomàs Grau ens proposa completar el programa amb la Segona de Schubert, una de les moltes joies de l’autor vienès que només van ser apreciades anys després de la seva mort, una obra amb referències al seu admirat Beethoven i possiblement la més alegre de tot el seu catàleg.
DATES DE CONCERT
Les quatre estacions de Vivaldi
Biografia Liza Fershtman
Coneguda per la seva forta personalitat musical i la versatilitat de la seva música, que combina un poderós dinamisme i un lirisme intens, Liza Ferschtman ha estat elogiada a la premsa musical internacional, el New York Times la descriu com “senzillament reveladora”, fent referència a la “intensitat, puresa i bellesa refinada de la seva interpretació”, mentre que The Guardian elogiava la seva “viva personalitat musical” i la “encantadora qualitat lírica”.
Des que va guanyar el Dutch Music Award, el premi més distingit per a músics holandesos, el 2006, Liza ha aparegut com a solista amb moltes de les millors orquestres del món, inclosa la Royal Concertgebouw Orchestra, la London Philharmonic, Dallas Symphony Orchestra, Budapest Festival Orchestra, Warsaw Filharmònica i la Filharmònica de Brussel·les, col·laborant amb directors com Jaap van Zweden, Iván Fischer, Stéphane Denève, Jacek Kaspszyk, Jun Märkl, Frans Brüggen, Neeme Järvi, Otto Tausk, Dmitry Sitkovetsky i Thomas Søndergård. Liza Ferschtman és també una apassionada de la música de cambra i una convidada habitual en festivals i sales de concerts de tot el món; des del 2007 és directora artística del Festival de música de cambra de Delft. Entre els seus socis de música de cambra hi ha Elisabeth Leonskaja, Jonathan Biss, Alisa Weilerstein, Christian Poltéra, Julius Drake, Martin Roscoe, Nobuko Imai, Lars Anders Tomter, Marie Luise Neunecker, Sharon Kam i Amihai Grosz.
Filla de destacats músics jueus russos, Liza va créixer en un entorn musical i, de petita, va prendre les primeres lliçons de violí del llegendari violinista i amic de la família, Philip Hirschhorn. Després de la seva mort, va estudiar amb Herman Krebbers, Ida Kavafian al celebrat Curtis Institute of Music de Filadèlfia i David Takeno a Londres.