Juliol 2023
Repertori
Intèrprets
Notes al programa
Marina Rossell és una de les veus més importants i reconeixibles del nostre país. Al llarg de prop de cinc dècades, Rossell ha adaptat els poetes catalans, les cançons tradicionals i els referents de la cançó francesa, aconseguint projectar-se arreu del món.
Per primera vegada, Rossell ens presenta un concert en format simfònic, on repassarà les seves cançons més estimades i emblemàtiques acompanyada per la Franz Schubert Filharmonia, l’orquestra simfònica amb més projecció del país.
Un concert per gaudir de la poesia i aires mediterranis de la seva música amb l’espectacularitat d’una gran orquestra simfònica.
DATES DE CONCERT
Marina Rossell & Franz Schubert Filharmonia
Biografia Marina Rossell
Marina Rossell comença a actuar professionalment l’any 1974 telonejant Lluís Llach, Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet… El 1976 edita el seu primer disc “Si volíeu escoltar”, produït per Llach, en el qual recopila cançons populars catalanes actualitzades, cançons que l’acompanyen en els seus primers concerts. Aviat, la crítica musical li atorga el nom de “la veu exquisida”.
Ha gravat més de 20 discos, entre els quals: “Penyora” (1979), premi Fotogramas de Plata, treball que la va fer molt popular i que incloïa el tema La Gavina.
La veu de la Marina Rossell, càlida i intensa com poques, és la seva empremta més personal i identificable. Més ponderada a mesura que passen els anys, adquireix matisos, s’enriqueix i es nodreix de les vivències musicals i de nous horitzons. El 1974 va començar a cantar, intervenint en les primeres parts d’en Lluís Llach i Ovidi Montllor. La Marina va ser la veu de la transició, la d’una generació que Catalunya no en va donar cap altra, o si més no, no de la seva alçària i durada en el temps. Des del 1976 fins ara, ha enregistrat vint treballs discogràfics, alguns d’ells amb distribució internacional: EE.UU, Europa: França, Alemanya, Anglaterra, Portugal, Bèlgica, fins Japó o Sud-Amèrica: Argentina, Xile, Uruguai, Paraguai…
Per la seva condició de cantant, ha pogut realitzar innombrables viatges de caràcter solidari: des d’Armènia, Bòsnia, Colòmbia, el Sàhara, Palestina, Israel, fins a Ciutat Juàrez a Mèxic, Cuba, i a Bagdad, uns dies abans d’esclatar la guerra de l’Iraq. Aquest privilegi li ha servit per afirmar-se més, si és possible, en la seva actitud, sempre compromesa amb la pau i al servei de les llibertats civils, i individuals, la qual cosa també l’ha feta mereixedora de premis de gran importància i contingut, com l’Olof Palme de la Pau.
Al Liceu ha cantat peces intemporals, que configuren els pilars de la Renaixença, el Modernisme i el Noucentisme, fins als nostres dies. Un segle i mig de la nostra història, revaloritzant el nostre patrimoni cultural. Un patrimoni i una història que la Marina no es cansarà de cantar. En fer-ho, tornarà a berenar pa amb xocolata, i correrà de la vinya a casa, per la Gornal, i evocarà sa mare… Tot un món de coses i persones estimades que ja no hi són. I així la seguirem, al vol de la seva veu diàfana.