Febrer 2020
Repertori
Serenata per a tenor, trompa i orquestra, op. 31
Simfonia núm. 5, op. 47
Intèrprets
Mark Padmore, tenor
Pablo Hernández, trompa
Orquestra Simfònica Camera Musicae
Tomàs Grau, director
Notes al programa
LLEGIR ENTRE LÍNIES
Britten elegí sis poemes d’èpoques i estils molt variats -ss. XV al XIX- per conformar aquesta obra i comptà amb l’ajuda del crític Edward Sackville-West per fer-ho. El contingut dels textos, que tracten sobre el capvespre, la sensació de pau i la mort assossegada, va com l’anell al dit a una forma musical, la serenata, que té el seu origen en un tipus de peça calmada, ‘serena’, que es tocava al vespre. Entre les moltes aportacions que feu Britten a aquesta composició musical, especialment al seu país natal, hi trobem aquí una gran imaginació melòdica, així com molta agudesa en la varietat d’efectes tímbrics, que aconsegueix amb la trompa.
Xostakóvich també demostrà tenir un gran enginy en aconseguir que la seva cinquena simfonia fos del grat del mateix règim que en la seva obra anterior l’havia acusat, denunciat i censurat. Amb aquesta composició respongué tal com s’esperava d’un compositor del realisme socialista: explicar que la vida contemporània era un drama i que el règim de Stalin era la salvació, i escriure amb unes estructures musicals clares i utilitzant un final triomfal. Però al mateix temps Xostakóvich no renuncià al que ell esperava de si mateix: criticar la figura del dictador i presentar una música rica, imaginativa i moderna.
DATES DE CONCERT
Mark Padmore & OCM
Biografia Mark Padmore
Mark Padmore ha forjat una carrera internacional en òpera, concert i recital. Les seves aparicions al Bach Passions han adquirit especial rellevància, especialment les seves prestigioses actuacions com Evangelista a la les passions de Sant Mateu i Sant Joan amb l’Orquestra Filarmònica de Berlín i Simon Rattle, protagonitzada per Peter Sellars.
En l’òpera, Mark ha treballat amb directors com Peter Brook, Katie Mitchell, Mark Morris i Deborah Warner. El seu treball inclou els papers principals a Harrison Birtwistle The Corridor i The Cure al Aldeburgh Festival i al Linbury Theatre, al Covent Garden de Londres. Destaquem l’estrena mundial de Tansy Davies Cave amb la London Sinfonietta.
Ha realitzat els tres cicles de cançons de Schubert a Amsterdam, Barcelona, Birmingham, Londres, Liverpool, París, Tòquio, Viena i Nova York. Ha actuat amb Kristian Bezuidenhout, Jonathan Biss, Imogen Cooper, Julius Drake, Till Fellner, Simon Lepper, Paul Lewis, Roger Vignoles i Andrew West. Entre els compositors que han escrit per a ell trobem Sally Beamish, Harrison Birtwistle, Jonathan Dove, Thomas Larcher, Nico Muhly, Alec Roth, Mark-Anthony Turnage, Huw Watkins, Ryan Wigglesworth i Hans Zender.
Mark va ser escollit Vocalist of the Year pel Musical America i va ser guardonat amb un doctorat honorífic per la Universitat de Kent al 2014. Per últim, és director el artístic del Festival de música d’estiu de St. Endellion a Cornualles, al Regne Unit.