Abril 2023
Repertori
P.I. Txaikovski: Concert per a violí i orquestra, op. 35
J. Brahms: Simfonia núm. 3, op. 90
Intèrprets
Midori, violí
Franz Schubert Filharmonia
Tomàs Grau, director
Notes al programa
LA MADURESA MUSICAL
L’any 2021 Midori va debutar amb la Franz Schubert Filharmonia. En acabar aquella gira, Midori ens va informar que l’any 2023 complia 40 anys de carrera i que seria una gran il·lusió celebrar-ho amb la nostra orquestra. Per a nosaltres és un privilegi comptar amb l’amistat i confiança d’aquesta extraordinària violinista i interpretar amb ella un dels concerts més encisadors i majestuosos, el Concert per a violí de Txaikovski.
______________________________________________________________________________________
Midori ha sabut fer el pas de nena prodigi a violinista professional amb total normalitat i constant creixement. Ara, des de la maduresa, ofereix les millors interpretacions que es poden escoltar als temples de la música clàssica d’arreu del món i ens visita per regalar-nos el magnífic Concert de Txaikovski.
Quan l’autor rus va compondre aquesta obra no s’esperava que fos rebutjada pel violinista que l’havia d’estrenar: la va refusar perquè, segons ell, era “impossible de tocar”. La dificultat de la part solista va fer que, durant els primers anys, fos molt poc interpretada. Un crític va considerar-la “d’una dificultat indecent”.
Però a poc a poc va anar estimulant els solistes fins a convertir-se en una obra indispensable.
Pocs mesos després, a la ciutat de Viena, Johannes Brahms va començar la composició de la seva Simfonia núm. 3, amb un resultat completament diferent: des del primer dia va esdevenir una obra molt popular i es va interpretar dotzenes de vegades arreu del continent.
Això va provocar que Brahms declarés: “Si és tan popular, és que el públic no ha entès res”. L’autor volia que, més que el caràcter enèrgic d’alguns passatges, s’apreciés el lirisme i el sentit introspectiu de l’obra. Vet aquí la grandesa d’aquesta simfonia: que cadascú pari bé l’orella i deixi que la música li entri fins al cor.
DATES DE CONCERT
Midori & Franz Schubert Filharmonia
Biografia Midori
La violinista Midori és una artista visionària, activista i amb gran sentit per a la docència, desenvolupant una carrera musical explorant i construint connexions entre la música i l’experiència humana.
La violinista Midori va néixer a Osaka, Japó, el 1971, va començar a estudiar violí amb la seva mare Setsu Goto. Zubin Mehta la va sentir tocar per primera vegada el 1982 i la va convidar a debutar amb la Filharmònica de Nova York al seu tradicional Concert d’Any Nou.
Com a solista durant més de 35 anys, Midori toca per tot el món; ha tocat amb la Simfònica de Londres, Chicago, i San Francisco. Altres orquestres són la Sinfonieorchester des Bayerischen Rundfunks, Berliner Philharmoniker, Vienna Philharmonic, així com la Mahler Chamber Orchestra. Ha col·laborat amb grans directors com Claudio Abbado, Leonard Bernstein, Emanuel Ax, Zubin Mehta, Christoph Eschenbach, Mariss Jansons, Paavo Järvi, Omer Meir Wellber, Yo-Yo Ma, i Susanna Mälkki, entre d’altres.
El seu darrer enregistrament amb el Festival Strings Lucerne va ser el Concert de Beethoven i dues romances que va publicar el 2020 per a Warner. La discografia de Midori inclou enregistraments de sonates de Bloch, Janáček i Shostakovich, i un enregistrament guanyador del Grammy del Concert per a violí de Hindemith amb Christoph Eschenbach dirigint a la NDR Symphony Orchestra. El 1992 va fundar a Nova York, Midori & Friends, una organització sense ànim de lucre, que porta programes d’educació musical a nens en situació econòmica precària; també col·labora amb Music Sharing al Japó, i amb Partners in Performance als EUA. El 2007, va ser nomenada Missatgera de la Pau pel Secretari General de les Nacions Unides, Ban Ki-moon. El 2021 va rebre el premi que atorga el Kennedy Center Honors i que va ser celebrat al costat de Yo – Yo Ma, Bette Midler durant la cerimònia a Washington.
Midori toca un violí Guarnerius del Gesú “ex-Huberman” de 1734 i empra quatre arcs, dos de Dominique Peccatte, un de François Peccatte i un de Paul Siefried.