Octubre 2019
Repertori
Concert per a violí i orquestra, op. 64
Simfonia núm. 1, “Tità”
Intèrprets
Liviu Prunaru, violí
Orquestra Simfònica Camera Musicae
Tomàs Grau, director
Notes al programa
A FOC LENT
Mendelssohn havia promès al seu amic violinista Ferdinand David que li escriuria un concert. Va trigar sis anys a complir la paraula donada, però l’espera valgué la pena. Considerat ‘el més clàssic de tots els romàntics’, Mendelssohn inclogué en aquest concert algunes novetats que compositors posteriors van prendre com a exemple: és el violí i no l’orquestra qui introdueix el tema inicial del primer moviment, la cadenza no es troba al final sinó abans de la reexposició i, a més, el solista també exerceix d’acompanyant de l’orquestra en moltes ocasions.
Mahler també trigà força temps en acabar la seva primera simfonia -del 1884 al 1888-. Està inspirada en l’obra de Jean Paul titulada ‘Tità’, però no es tracta d’un poema simfònic sinó d’un reflex de les emocions, l’humor i el drama que el compositor visqué en llegir la novel·la. El so d’un cucut, representat pel clarinet en el primer moviment, així com el ritme de vals del segon moviment, retraten el seu amor per la natura i els records d’infància i de joventut. La marxa fúnebre del tercer moviment, amb una transformació de la cançó Frère Jacques, dibuixa musicalment el quadre de Jacques Callot en què uns animals assisteixen al funeral d’un caçador. L’enèrgic quart moviment serveix de final triomfal.
DATES DE CONCERT
Simfonia Tità de Mahler
Biografia Liviu Prunaru
Liviu Prunaru va estudiar amb Alberto Lysy a la Menuhin Music Academy de Gstaad, Suïssa i amb Dorothy DeLay a Nova York. Va ser nomenat concertino de la Royal Concertgebouw Orchestra el setembre de 2006. Entre 2010 i 2012 també va ser director artístic de la Menuhin Music Academy.
El 1993 va guanyar el premi del públic al Concurs Internacional Eugène Ysaÿe, i el segon premi al Concurs Internacional de Música Queen Elisabeth. El 1999 va guanyar el concurs Juilliard Mendelssohn que el va permetre fer el seu debut en solitari al Lincoln Center de Nova York amb la Juilliard Symphony. A partir d’aquell moment, Prunaru ha actuat en solitari amb la Royal Philharmonic Orchestra i la London Symphony Orchestra. A més a més, ha fet recitals arreu del món.
La seva primera aparició en solitari va ser amb la Royal Concertgebouw Orchestra el maig de 2008 interpretant el Concert per a violí núm. 3 de Saint-Saëns. El desembre de 2012, va tornar com a solista amb el Concert per a violí de Dvorák i de les Cuatro Estaciones Porteñas de Piazzolla al juny de 2014.
Prunaru toca l’Stradivarius ‘Paschoud’ des del 1694, propietat de l’Stichting Instituut Gak.