Rakhmàninov i la melodia que es va escriure sola

Rakhmàninov va compondre el seu Tercer Concert per a Piano per a la seva gira pels Estats Units el 1909. Durant la gira, Gustav Mahler va dirigir el concert amb la Filharmònica de Nova York amb el mateix Rakhmàninov com a solista. Mahler va deixar una profunda admiració en el compositor a causa del meticulós treball durant els assajos.

El Tercer Concert per a Piano és conegut per la seva dificultat tècnica. Josef Hofmann, a qui estava dedicat, el considerava massa difícil. Les crítiques després de l'estrena van ser dispars: els músics l'apreciaven, però el públic i la crítica el van trobar massa exigent emocionalment. No va ser fins passat el 1920, amb el pianista Vladimir Horowitz, que el concert es va convertir en el que és ara: un dels concerts més estimats del repertori.

El concert comença de manera etèria, amb una melodia senzilla gairebé inquietant. Una teoria va proposar que aquesta melodia inicial per a piano estava basada en un cant litúrgic, però Rakhmàninov ho va negar afirmant que la melodia «simplement es va escriure sola».