Març 2020
Repertori
Gran Missa, en Do menor, KV 427
Intèrprets
Notes al programa
DOS PILARS INDISCUTIBLES
Mozart és el màxim representant de la música de la segona meitat del segle XVIII. Un geni sense igual que va deixar importantíssimes aportacions en tots els gèneres musicals per als què va composar.
La Simfonia núm. 36 i la Missa en Do menor són dues obres molt diferents que comparteixen alguns trets: composades en el mateix període (1782-3 la missa i 1783 la simfonia); les dues estan en Do (per a la simfonia utilitza el mode major i per a la missa el mode menor i amb estructures clarament influenciades per les modes del moment.
Mozart va escriure els quatre moviments de la simfonia en un temps record. Viatjant amb la seva esposa, des de Viena a Salzburg, van aturar-se a la ciutat de Linz per descansar i va ser convidat a participar en un concert. No portava cap obra seva i es va posar a composar. L’estrena va ser als quatre dies.
La Gran Missa, no obstant, és una obra inacabada. No va finalitzar l’orquestració d’alguns passatges del Credo i no va escriure un Agnus Dei, però està considerada una de les seves obres sacres més importants. La influència de Bach i Händel es barregen amb la seva irrepetible personalitat, en una obra que adopta les característiques de la Missa solemnis o napolitana que, influenciada per l’òpera, separa les parts de la missa ordinària en números diferents i introdueix àries virtuosístiques.
Biografia Salvador Mas
Nascut a Barcelona, Salvador Mas es va formar musicalment a l’Escolania de Montserrat i al Conservatori Superior de Música de Barcelona. Becat per la Fundació Juan March i el Ministeri de la Ciència i la Recerca austríac, va cursar direcció orquestral i coral amb Hans Swarowsky i Günther Theuring a l’Escola Superior de Música i Art Dramàtic de Viena, respectivament. Va ser becat en dues ocasions per estudiar a Salzburg amb Bruno Maderna i a Siena amb Franco Ferrara.
Salvador Mas ha estat guardonat per la Fundació Espanyola de la Vocació, pel Ministeri de la Ciència i la Recerca austríac, així com en el II Concurs Internacional Hans Swarowsky de Directors d’Orquestra.
Va iniciar la seva carrera professional a l’Òpera de Magúncia, i va ser nomenat director de l’Orquestra Ciutat de Barcelona, principal director convidat d’aquesta formació i, posteriorment, director de l’Orfeó Català.
A més de dirigir les principals orquestres espanyoles, Mas convidat amb regularitat a Àustria, Bèlgica, Canadà, Israel, Itàlia, Japó, Mèxic, Polònia, Romania i, periòdicament, per les orquestres de la Ràdio de Berlín, Leipzig i Saarbrücken, i l’Orquestra Filarmònica de Munic.
Ha estat director titular de l’Orquestra Filarmònica del Würtemberg (Alemanya); de l’Orquestra Simfònica del Limburg, a Maastricht (Països Baixos); de l’Orquestra Simfònica i del Cor del Musikverein de Düsseldorf (Alemanya); de l’Orquestra de Cambra d’Israel i de l’Orquestra Ciutat de Granada.